Comoditat vs Compromís: aquesta és la qüestió

És a les nostres mans salvar el planeta? A què estem disposats a renunciar per contribuir a frenar l’escalfament global? Sacrificarem la nostra comoditat i model de vida actual a canvi de garantir el futur de la humanitat?

Aquest estiu ha estat probablement el més calorós des que existeixen registres. Quan començo a escriure aquest article (3 de novembre) encara hi ha gent a Barcelona que va pel carrer amb màniga curta i xancletes. Avui, que es publica, els principals diaris del país parlen de les restriccions d’aigua que es comencen a aplicar.

L’escalfament global avança imparable i amenaça, com mai havia passat abans, el nostre planeta i el nostre futur. La comunitat científica, o si més no la gran majoria dels científics, afirma amb evidències, que aquest fenomen és causat per l’ésser humà, la superpoblació i el model de vida de les societats capitalistes.

Com a problema complex que és, resulta impossible trobar-ne una única solució. L’escalfament global i les seves conseqüències, només s’atenuaran a través de moltes i diferents solucions (persones, accions, polítiques, projectes, decisions, etc.) que apuntin en una mateixa direcció.

Ara bé, una de les solucions més poderoses és la que està en la mà de cadascú de nosaltres. L’impacte de les decisions de cada individu en la seva manera de viure i de consumir és petita, però si ho portem a gran escala, l’impacte és immens i determinant. Darrere de qualsevol decisió que prenem hi ha un efecte en el medi ambient i si tenim una mirada més àmplia, també hi ha un efecte en la societat i les persones.

I si sembla tan fàcil solucionar-ho (només ens cal prendre decisions conscients que generin el menor impacte ambiental, social…) per què no som capaços de fer-ho?

El sistema capitalista en què vivim ha fomentat com cap altre la generació de necessitats

Hem sigut capaços de dissenyar milions de productes i serveis orientats a cobrir cada cop millor aquestes necessitats. I aquesta maquinària s’ha anat sofisticant constantment per oferir propostes cada cop més desitjables pels usuaris, més avançades tècnicament i més viables econòmicament. A principis del segle XX hi havia cotxes elèctrics, però els motors de combustió i el petroli eren millors tècniques i econòmicament per les empreses i per això es van imposar!!

I aquí és on rau la base del problema. Dins d’aquesta equació han quedat sempre fora el medi ambient i la societat. Totes aquestes externalitats negatives i transferències que fins ara han impactat fonamentalment a la “perifèria” (països no desenvolupats), han estat obviades i també s’han invisibilitzat. Els ciutadans de les societats avançades ni coneixem ni volem conèixer de forma detallada el que els hi passa a aquests països ni als seus ciutadans, que, al cap i a la fi, són els “proveïdors” del nostre model de vida. Però això està canviant i ens trobem en un punt on sembla que el món ja no pot absorbir ni transferir aquestes externalitats i ens comencem a impactar a nosaltres de forma directa.

Cal doncs adquirir consciència i consumir menys, i a més, fer-ho de forma més responsable. Ens toca redefinir el capitalisme i evolucionar cap a una economia de mercat més sostenible, humana i respectuosa amb l’entorn. Això ens farà redefinir una cosa encara més difícil, el nostre concepte de benestar. Aquest canvi de model de vida implica una gran lluita interna de cada individu contra un mindset generat durant quasi dos segles pel sistema i l’imaginari capitalista, en el qual l’individu, el seu consum i la seva comoditat han estat per sobre de la resta de coses. Hem de transitar cap a una cultura en la qual pensem com a espècie, actuem de forma més col·lectiva i on siguem més conscients i compromesos amb el planeta i les persones.

Aquest canvi és necessari però difícil d’aconseguir. Es tracta d’un dilema, d’una lluita que cadascú de nosaltres haurem de lliurar interiorment per tal de sacrificar algunes “comoditats” per decisions més compromeses amb el món. No podem canviar d’un dia per l’altre i tots tenim contradiccions, però tinc clar que el camí que hem de fer no pot ser un altre que aquest.

El detonant de posar sobre el paper, o sobre zeros i uns, aquesta reflexió que fa anys que em volta pel cap, va ser aquest anunci d’Uber Eats. Tot és molt guai; les noies, la casa i la comoditat d’estar tot el dia al sofà i poder fer la compra de la setmana movent només un dit. Aquests serveis han triomfat perquè són molt còmodes, generen ocupació, ressolen molt bé l’última milla i encaixen perfectament amb les necessitats de l’usuari i el món digital en què ens movem.

Però què hi ha a l’altra banda d’aquest servei? Un desplaçament més del necessari, una generació extra de residus, un treballador amb uns drets laborals en situació dubtosa, una relació treballador-empresa molt desigual, en alguns països, com per exemple els Estats Units, un treballador que no té prou per viure amb el seu sou i l’ha de complementar amb una feina a temps parcial, un sistema de repartiment de les comandes que genera estrès i una competitivitat nociva entre els repartidors, unes comissions exageradament altes sobre altres negocis… Però no és només això, hi ha d’altres coses intangibles i que apunten directament als valors de cadascú de nosaltres. És possible sentir-se bé fent la compra una nit freda i plujosa d’hivern? És possible no tenir algun sentiment contradictori demanant una hamburguesa en ple juliol quan al carrer estem a 37 graus?

L’impacte de les nostres decisions

Cada decisió que prenem té un impacte. És veritat que no sempre comptem amb tota la informació, però això no ens pot servir d’excusa. Com deia abans, hem de revisar el nostre concepte de benestar i això passar per revisar coses que abans no ens qüestionàvem. Podem agafar diversos avions cada any? Podem menjar carn cada dia de la setmana? Cal desplaçar-se en vehicle privat per la ciutat? Hem de comprar un producte de dos euros que ens el fem portar de l’altra banda del món? En definitiva, podem consumir el que vulguem en el moment que vulguem sense pensar en les conseqüències i l’impacte que això tindrà? Tot això és el que hem viscut i el que ens sembla normal, i fins i tot creiem que en tenim dret.

Es tracta d’una lluita difícil, contra nosaltres mateixos i contra un sistema molt persuasiu que, sota el concepte de llibertat individual i un d’èxit basat en els diners, ens porta a un consum que excedeix les nostres necessitats i les capacitats i recursos del nostre planeta…, però l’hem de guanyar perquè ens hi va el futur.

Borja Rius

Co-founder