Les claus de l’èxit de la Kings League de Gerard Piqué
La clau de l’èxit de la Kings League és que ha sabut combinar, en un únic projecte de negoci, diversos ingredients que per si sols ja funcionen de manera fantàstica; els creadors de contingut, els talent shows, l’esport entès com a entreteniment i la interacció del públic a través dels canals digitals.
Aquest passat diumenge les graderies del Spotify Camp Nou es van omplir i no va ser per un partit del Barça. La Kings League, de l’exfutbolista Gerard Piqué i el streamer Ibai Llanos, ha aconseguit que, en la primera edició d’aquesta peculiar competició, se celebri la final en l’estadi del F.C Barcelona. La jove afició va omplir l’aforament actual del camp del Barça i 92.522 espectadors el van poder veure en directe, a més a més, segons fonts de la Kings League, 15 milions d’usuaris únics es van connectar en algun moment de la retransmissió per algun dels diferents canals digitals.
La final four al Camp Nou ha estat el súmmum, la traca final d’un projecte que ha tingut un èxit que molts no esperaven i que a tants altres els costa comprendre. I això és només el principi, ja que els plans de creixement d’aquesta lliga són molt ambiciosos i tenen lògica i escala global. Per una banda, al maig començarà la Queens League i al setembre sembla que els plans passen per portar la lliga a territori llatinoamericà. Estem sent partícips de l’inici d’una cosa especial, diferent, que no sabem a on arribarà, però si que sembla obrir definitivament un camí per a nous formats d’entreteniment i de negoci que sintonitzen molt millor amb el públic i les particularitats del món actual.
El fenomen de la Kings League ha sabut connectar amb el públic més jove
Les noves generacions i la digitalització estan transformant les formes i formats de consum de continguts i els models d’entreteniment des de l’inici d’Internet. En el cas de la Kings League, la seva proposta ha estat dissenyada especialment per a connectar amb els més joves, els membres de la generació Z. Les persones que conformen aquesta generació, nascudes entre el 1995 i el 2010, es caracteritzen per valorar la immediatesa, tenir dèficit d’atenció, buscar l’entreteniment i la diversió de manera permanent, ser poc constants i sobretot per ser natius i heavy users heavy users digitals.
A això cal sumar-li que els impulsors d’aquest projecte i presidents dels equips, Gerard Piqué i els creadors de contingut i streamers més populars del moment, acumulen als seus canals una audiència de milions de persones al mercat hispanoparlant, ja fidelitzada i molt afí a aquesta mena de producte. En aquest sentit, la Kings League és un projecte que neix no sols amb un gran audiència, sinó amb uns “altaveus” molt potents que són cadascun dels presidents dels diferents equips que li permeten difondre la seva proposta de manera gratuïta i exponencial.
Un altre dels elements clau de l’èxit de la Kings League és la narrativa. L’estructura d’aquesta lliga té molts aspectes semblants al relat dels programes de talent o realitys en què participen persones desconegudes, algunes de les quals pot ser que es converteixin en un futur en celebrities, ja sigui de l’esport o del món influencer.
L’empatia juga també un paper rellevant, l’afició -majoritàriament entre 18 i 35 anys- veu a la seva pantalla a joves com ells que estan participant en una lliga que té abast i repercussió mundial. A més, des de l’inici de la Kings League, els seguidors són partícips de les decisions. Ja als inicis del projecte va ser l’audiència qui, amb els seus vots a través d’enquestes per Twitter, decidia sobre les peculiars normes del campionat. Tot això fa que l’afició se senti pròxima i identificada amb els jugadors i els streamers, alhora que se sent partícip del joc ja que pot incidir en algunes de les seves decisions.
Finalment, també són atractius alguns altres aspectes com el mix entre els jugadors “anònims” i els exfutbolistes, alguns d’ells tan famosos com Ronaldinho o el Kun Agüero. A qualsevol que ha jugat a futbol li sedueix la idea de poder compartir equip i samarreta amb cracks o amb jugadors que han format part de l’elit d’aquest esport.
Gerard Piqué, President de la Kings League, en una entrevista recent amb el periodista Jordi Basté, afirma que el factor addictiu de la Kings League és la seva flexibilitat i aquesta sensació de canvis constants. Segons l’ex blaugrana és just el que li falta al futbol tradicional, en el qual canviar les normes és lent, difícil i està en mans d’uns pocs. A més, al futbol poder accedir als jugadors és cada vegada més difícil perquè estan molt protegits, en canvi, en aquesta lliga, els jugadors i streamers són més accessibles i pròxims al públic.
El model de negoci de la Kings League i els seus plans de futur
Una vegada enteses les claus de l’èxit cal entendre també quin és el model de negoci i els plans de creixement de la Kings League.
En primer lloc és important apuntar que darrere d’aquest projecte està Kosmos, l’empresa de Gerard Piqué. Tot sembla indicar que el model de propietat de la Kings League es reparteix entre aquesta empresa i els diferents presidents que són co-propietaris. Segons Piqué els streamers no poden vendre la seva part del negoci durant els tres primers anys del projecte per a garantir la seva viabilitat i creixement, però passat aquest període sí que pot haver-hi canvis i revisions de l’estructura propietària.
En diverses entrevistes, tant a Gerard Piqué com Oriol Querol, CEO de Kosmos i de la Kings League, es parla sobre les particularitats d’aquest nou model de negoci. La Kings League no compta amb les principals fonts d’ingressos de l’esport tradicional (drets de TV i Ticketing) però si que compta en canvi amb els models de monetització de les plataformes de streaming i de les xarxes socials a més d’altres fonts d’ingressos més habituals (sponsors, marxandatge,…). Actualment, el projecte busca autofinançar-se i s’està preparant també per a la seva expansió a altres mercats. El creixement natural del negoci serà a LATAM on la Kings League i tots els presidents (streamers hispanoparlants) compten ja amb una gran audiència.
Els responsables del projecte afirmen que han rebut ja centenars de propostes per a exportar aquest model a altres països. No obstant això, de moment volen controlar més aquest creixement per a poder créixer en les condicions desitjades.
Quines són les principals fonts d’ingressos de la Kings League?
Sponsors
La Kings League realment es diu Kings League Infojobs, que és el patrocinador principal de la lliga masculina. La versió femenina, la Queens League, que arrencarà al maig, compta amb Oysho com a patrocinador principal, l’empresa de moda per a dona que aferma així el seu reposicionament cap al món de l’esport. D’altra banda, altres grans marques són també patrocinadores del projecte: Grefusa, Cupra, Spotify, Simyo, Adidas, Mahou…
Ingressos dels canals digitals i plataformes de streaming
La Kings League és un negoci que neix i està pensat per a ser consumit digitalment. Les audiències que està generant, tant en xarxes socials com en les plataformes de streaming, li garanteixen també una font d’ingressos molt suculenta. Cadascun d’aquests canals compta amb models de monetització propis i també cal dir-ho, poc transparents, per a aquells usuaris i comptes que comptin amb grans volums de fans, retransmissions, etc.
Marxandatge
Segons el president de Kosmos tot el marxandatge que es va estar fent per a la final al Camp Nou es va vendre. “Hem aconseguit fer un producte amb el qual la gent se sent identificada i els hi agrada molt. Es veu, sobretot, amb la repercussió que té a les xarxes cada vegada que fem un post o vídeo, la gent està realment entusiasmada”.
La Kings League ven els seus productes a través de la botiga en línia del Barça on hi ha una gran varietat de productes (samarretes, gorres, jaquetes i bufandes dels clubs, algunes de les quals s’han esgotat temporalment).
Ticketing
La Kings League només ha venut entrades per a un partit, la Final Four al Camp Nou. El seu model de negoci no se sustenta, de moment, en aquesta font d’ingressos, però la caixa que es va fer aquest passat diumenge segur que no és gens menyspreable. Els preus de les entrades més bàsiques rondaven entre els 10€ i els 55€, i per als més fanàtics l’opció VIP de 300€ amb el benefici de poder veure el partit al costat dels presidents i streamers famosos relacionats amb la Kings League.
En conclusió
La Kings League ha estat tot un èxit, no hi ha dubte i, aquí, el Head of Sport & Entertainment de Summa Branding, Joan Mendoza ens explica les seves claus. La final four al Camp Nou va ser la culminació de la que ha estat la primera edició d’un nou model d’entreteniment esportiu, una idea innovadora que ha superat les expectatives amb escreix i que triomfarà fora d’Espanya en breu.
El més difícil ja ho tenen fet: fidelizar al públic més jove. La proposta de Piqué, després d’aquesta arrencada tan potent, només pot créixer, el que queda per veure és fins on podrà arribar la Kings League. Ja hem vist focs artificials, presidents en helicòpter, actuacions estel·lars i streams amb milers de persones, no sabem què serà el pròxim, però no dubtem que ens tornaran a sorprendre.
Borja Rius i Clàudia Arrufat
Co-founder i Social Media Manager