Fa un temps, al blog de matteria_, vam analitzar el model de negoci de Patagonia i com Yvon Chouinard va demostrar que la sostenibilitat mediambiental podia ser la base d’una empresa altament rendible. En aquest post analitzem un cas que recull aquest mateix testimoni, però des d’una perspectiva startup i en un mercat altament competitiu: NNormal.

Nascuda de l’aliança inèdita entre Kilian Jornet i Camper, NNormal no és només una marca de sabatilles de trail running. És una declaració d’intencions sobre com s’ha de construir una empresa al segle XXI. Com s’aixeca una marca des de zero per desafiar els gegants del sector? Analitzem els 5 pilars del seu èxit.

1. Néixer de zero: el propòsit com a avantatge competitiu

Llançar una marca d’equipament esportiu en un oceà vermell dominat per multinacionals (Salomon, Nike, Hoka) sembla un suïcidi empresarial. NNormal ho va fer canviant les regles del joc.

El seu nom (Noruega + Mallorca) ja indica el seu manifest: ser «No Normal«. La marca neix amb una missió fundacional clara: Your Path, No Trace (El teu camí, sense empremta). No busquen crear necessitats de consum artificials, sinó oferir eines duradores per als amants de la natura que viuen una profunda contradicció ètica cada cop que compren material esportiu altament contaminant.

2. El partnership estratègic: agilitat startup amb múscul corporatiu

Una de les claus del model de negoci de NNormal és la seva estructura. Com explica Sito Luis Salas, CEO de NNormal en el podcast de Find your Everest, actualment l’empresa ven uns 150.000 parells a l’any amb un equip central de només 25 persones. Com és possible? Gràcies al partnership amb Camper.

• Innovació amb xarxa de seguretat: NNormal opera amb la rapidesa i la cultura d’una startup, però es recolza en la infraestructura global, la cadena de subministrament i els 50 anys d’història de Camper.
• Visió familiar a llarg termini: al no dependre de fons d’inversió impacients, la marca pot prendre decisions basades en valors i no en el tancament trimestral.

3. L’efecte Kilian Jornet: d’ambaixador a arquitecte

La majoria de marques patrocinen atletes perquè portin el seu logotip. NNormal ha invertit aquest model: l’esportista és el cofundador i el director del producte.

Kilian Jornet no només aporta la seva imatge; aporta credibilitat tècnica absoluta. Ell és el laboratori de proves definitiu. Quan Kilian va guanyar l’UTMB (la cursa de trail més dura del món) utilitzant el mateix parell de sabatilles Kjerag amb les quals havia entrenat durant mesos, va llançar un missatge demolidor al mercat: el rendiment d’elit no està renyit amb la durabilitat.

4. Durabilitat, circularitat i el compromís de l’1%: l’alumne avantatjat de Patagonia

Si Patagonia ens va ensenyar a no comprar jaquetes que no necessitem, NNormal aplica el mateix dogma al calçat: «La sabatilla més sostenible és la que ja tens o la que més dura». Però el paral·lelisme no s’acaba en el disseny; s’estén a la injecció econòmica directa i tangible.

Com destaca Sito Luis Salas, NNormal ha assumit un compromís financer radical per a una marca emergent: donar l’1% de les seves vendes a causes mediambientals, unint-se oficialment a la xarxa 1% for the Planet (creada, precisament, pel fundador de Patagonia, Yvon Chouinard). Aquest impost autoimposat per l’ús de la natura significa que cadascuna de les seves vendes es tradueix automàticament en inversió per a la conservació, independentment dels beneficis a final d’any.

Aquest compromís econòmic es complementa amb un model circular basat en:

• Disseny per a la longevitat: ús de materials com el Matryx®, evitant l’obsolescència programada (molt habitual al sector del running, on les sabatilles caduquen als 500 km).
• Programa Resole (ressolar): en col·laboració amb sabaters locals, faciliten el canvi de sola (com la Vibram) de les sabatilles gastades per allargar-ne la vida, fomentant l’economia local i evitant residus.
• Programa No Trace: un sistema de recollida de material esportiu usat (sabatilles i roba de qualsevol marca) per reciclar-lo i donar-li una segona vida.

5. Engagement orgànic: conquerint el nínxol del Trail Running

NNormal no vol ser per a tothom. Ha apostat per un híper-nínxol: la comunitat del trail running. És un consumidor extremadament exigent i tècnic, però amb una forta consciència ecològica.

En lloc de saturar els aparadors amb 20 models diferents i nous colors cada temporada, el seu catàleg inicial va ser minimalista:

1. Kjerag: ràpida i lleugera per a competició.
2. Tomir: resistent i versàtil per al dia a dia.
3. Cadí: el model per a tothom.

Sito Luis Salas fa una analogia brillant sobre l’estratègia de la companyia utilitzant els seus propis productes:

«La meitat de la nostra feina és com la Kjerag: ràpida i lleugera, perquè necessitem llançar la marca, portar productes al mercat i assolir rendibilitat. L’altra meitat és com la Tomir: resistència i durabilitat, perquè construir una autèntica marca outdoor requereix temps i paciència.»

6. Vocació internacional des del primer dia: la conquesta global

Tot i que l’essència de NNormal beu de les arrels de Mallorca i la natura de Noruega, el projecte va néixer amb una mirada innegablement global. El seu model de negoci no està dissenyat per conformar-se a ser una marca boutique exclusivament europea, sinó per liderar el mercat mundial de l’outdoor.

La prova més irrefutable d’aquesta ambició és la seva estratègia de retail físic: la primera flagship store (botiga insígnia) de NNormal no s’ha obert a Mallorca, Barcelona, París o Chamonix, sinó a Chengdu (Xina).

Aquest moviment és una jugada mestra a nivell de negoci per dos grans motius:

1. Lectura avançada del mercat: el continent asiàtic, i la Xina en particular, està experimentant un creixement exponencial i un autèntic boom en la pràctica del trail running i el consum de moda tècnica.
2. Aprofitament de sinergies: obrir una botiga pròpia al cor d’Àsia poc temps després de néixer és una fita pràcticament impossible per a una marca independent. NNormal ho aconsegueix capitalitzant de nou el seu partnership amb Camper, utilitzant la infraestructura comercial i el coneixement del mercat asiàtic que el grup mallorquí ha consolidat durant dècades.

Lliçons de NNormal per a empreses amb propòsit

Des de matteria_, busquem visibilitzar models de negoci que demostrin que l’impacte positiu és rendible. NNormal és l’exemple perfecte de com el talent adequat (Kilian) unit al soci adequat (Camper) i impulsat per un propòsit clar pot sacsejar qualsevol indústria.

Han demostrat que l’autenticitat no es pot falsificar i que, en el mercat actual, el compromís financer i real amb el planeta ja no és només ètica empresarial: és el millor avantatge competitiu.

La entrada NNormal: rendiment, circularitat i el «Model Patagonia» aplicat al nínxol de l’outdoor se publicó primero en matteria_.

L’evolució de la IA no s’atura. En pocs anys hem passat d’assistents predictius a agents que planifiquen, actuen i aprenen de forma autònoma. Però… sabem què implica realment aquesta transformació?

1. Evolució de la Intel·ligència Artificial: del “boom” a l’adopció accelerada

Com va passar amb el correu electrònic, Internet o els primers blogs, tot procés de transformació tecnològica es desplega en tres temps: descobreixes l’eina buida, proves prototips i, finalment, l’adoptes en massa. Aquesta evolució lenta i mesurada ens ensenya a no caure en el frenesí del moment. Amb la IA, els titulars bombardegen cada dia i l’expectativa sovint supera la realitat: és imprescindible mantenir la calma, analitzar amb rigor i separar el gra de la palla. Només amb aquesta paciència estratègica podrem construir experiències sòlides i evitar que la IA es quedi en un simple experiment passatger.

En aquest context, les dades parlen clar: el 2025, un 78 % d’organitzacions ja utilitzen IA en alguna tasca de negoci i un 71 % ho fan de manera regular en processos quotidians. A més, el 92 % planeja augmentar la inversió en IA els pròxims tres anys, tot i que només l’1 % es considera plenament madur en la seva adopció. Aquest ritme d’integració —amb passos sòlids però constants— és justament la re-enginyeria progressiva dels fluxos de treball que s’han de preparar les organitzacions per a la veritable transformació.

2. Què són els agents d’Intel·ligència Artificial i quin és el seu ús actual

Un agent d’IA és un sistema de software capaç de percebre, planificar, actuar i aprendre de manera autònoma, més enllà de la simple interacció pregunta‑resposta. Integrant algoritmes d’aprenentatge, memòria persistent i accés a diverses fonts de dades, aquests agents funcionen com a col·laboradors digitals que aporten valor específic en processos complexos.

Els agents d’IA van molt més enllà dels chatbots tradicionals. Mentre que un simple assistent respon a preguntes puntuals, un agent:

• Percep l’entorn (dades en temps real, esdeveniments, APIs externes).
• Planifica un flux d’accions: desglossa tasques complexes en passos automàtics i prioritza objectius.
• Actua de manera autònoma, connectant-se a sistemes ERP, CRM o navegadors web per executar processos complets.
• Aprèn i millora contínuament gràcies a mecanismes de memòria persistent i retroalimentació iterativa.

Aquest 2025, han emergit diversos marcs i eines que faciliten la creació d’agents robustos:

Cas d’èxit LITSLINK (febrer 2025) va implementar un agent de gestió de la cadena de subministrament que va millorar l’eficiència operativa un 30 % i va reduir els costos logístics un 12 %.

3. Abans vs. ara: un salt qualitatiu

Per comprendre la revolució que suposen els agents d’IA, convé comparar-los amb els assistents tradicionals en cinc dimensions clau:

1. Interacció
   • Abans: sol·licituds puntuals i reactives (“Fes-me un resum”).
   • Ara: diàleg proactiu i continu, on l’agent planteja passos, ofereix riscos i ajusta instruccions sobre la marxa (“Planifica una campanya multicanal, identifica públics i optimitza pressupost”).
2. Autonomia
   • Abans: passivitat total: esperen instruccions precises.
   • Ara: capacitat per autoiniciar tasques, monitorar esdeveniments i actuar segons regles de negoci establertes.
3. Escalabilitat
   • Abans: depèn de l’operador humà: cada consulta requereix supervisió.
   • Ara: arquitectura basada en cues i processos concurrents permet gestionar milers de peticions simultànies sense intervenció manual.
4. Integració
   • Abans: proves de concepte aïllades; poc més que un widget o un chatbot embegut.
   • Ara: connexió nativa amb ERP, CRM, sistemes de BI i APIs externes, fent possible fluxos de treball de punta a punta.
5. Governança
   • Abans: control manual i revisió esporàdica.
   • Ara: auditories automatitzades, traça immutables, proves contrafactives i alerts en temps real per garantir compliances i transparència.

Resum en taula:

Aquest salt qualitatiu no només redueix la fricció operativa, sinó que permet a les organitzacions reorientar recursos cap a activitats d’alt valor: innovació, estratègia i experiència de client.

4. Agents d’IA: reptes, perspectives i futur

4.1 Reptes en la implementació

Malgrat el potencial transformador, portar els agents d’IA de l’entorn de laboratori a l’operativa diària suposa reptes complexos. Cal una preparació exhaustiva per garantir que la tecnologia funciona amb seguretat, transparència i sostenibilitat.

• Fragmentació: integrar-los amb sistemes heretats sense interrompre operacions.
• Seguretat i privadesa: xifrat, control d’accés i compliment de l’AI Act (publicat 13 jun 2024; aplicació gradual des del 2 feb 2025 fins al 2 ag 2026).
• Cost energètic: la IEA calcula que el consum dels centres de dades es duplicarà abans del 2030, i una consulta típica a ChatGPT gasta 2,9 Wh, deu cops més que una cerca clàssica.
• Biaixos i explicabilitat: necessitat de proves contrafactives, «red-team» continu i traces auditables: necessitat de proves contrafactives, «red-team» continu i traces auditables.

4.2 Bones pràctiques

Per aprofitar al màxim el potencial dels agents d’IA i minimitzar riscos, convé seguir una sèrie de mesures clares i estructurades. Aquestes bones pràctiques ajuden a validar resultats, garantir seguretat i sostenibilitat, i fomentar una governança sòlida:

1. Pilots acotats amb mètriques d’èxit clares (ROI, reducció de temps de cicle).
2. Arquitectura zero-trust i encriptació end-to-end.
3. Equip mixt TI-Operacions-Legal per a governança i revisió ètica.
4. Monitoratge de la petjada de carboni i optimització d’inferència (quantització, servidors eficients).

4.3 El futur dels agents d’IA

Amb la regulació i la tecnologia alineades, els agents d’IA seran la tercera onada de la digitalització: de respondre, a fer.

Conclusió

Els agents d’IA ja no són ciència-ficció, sinó una realitat transformadora que redibuixa processos i models de negoci. El centre de la discussió hauria de girar al voltant de com dissenyar estratègies d’adopció que combinin governança robusta —amb controls continus, transparència i auditoria automatitzada segons els requisits de l’AI Act (1 ag 2024)— i models de rendibilitat clars. Recollir i analitzar dades de rendiment en temps real, tal com recomana McKinsey, permet iterar ràpidament i convertir pilots en solucions escalables. A més, integrar criteris de sostenibilitat energètica en l’arquitectura dels agents optimitza costos i redueix l’impacte mediambiental. En definitiva, conciliar innovació tecnològica amb responsabilitat social i mediambiental és la via per transformar els agents d’IA en palanques de creixement sostingut i avantatge competitiu.

La entrada IA i agents d’IA: de promesa a impacte se publicó primero en matteria_.

La innovació disruptiva representa un concepte clau en l’àmbit empresarial modern, designant aquells avanços que alteren significativament el curs dels mercats o sectors, creant noves categories de productes o serveis i desplaçant a les solucions preexistents. Aquest fenomen no sols redefineix la forma en què interactuem amb la tecnologia i els serveis, sinó que també impulsa a les empreses cap a nous horitzons de creixement i competència.

D’on ve la innovació disruptiva

La noció d’innovació disruptiva va ser introduïda per primera vegada per Clayton Christensen a la fi del segle XX, il·lustrant com petites empreses amb recursos limitats poden desafiar a gegants establerts. A diferència de la innovació incremental, que se centra en millorar productes o serveis existents, la innovació disruptiva introdueix canvis radicals que poden transformar un mercat sencer, oferint alternatives més accessibles, eficients o convenients per al consumidor.

Avantatges de la innovació disruptiva

L’adopció d’estratègies d’innovació disruptiva presenta múltiples beneficis per a les empreses i la societat:

• Accessibilitat millorada: En democratitzar l’accés a productes i serveis, aquestes innovacions permeten que una major porció de la població es beneficiï de tecnologies i solucions prèviament inaccessibles.
• Estimulació del mercat: La introducció de nous productes o serveis estimula la competència i la diversificació del mercat, afavorint l’aparició de noves oportunitats de negoci i ocupació.
• Eficiència augmentada: En oferir solucions més eficients, les empreses poden reduir costos i optimitzar processos, la qual cosa es tradueix en beneficis tant per a elles com per als consumidors finals.
• Foment de la innovació: La naturalesa disruptiva d’aquestes innovacions incita a les empreses establertes a innovar i adaptar-se, impulsant així el progrés tecnològic i empresarial a llarg termini.

Exemples d’innovació disruptiva

Al llarg dels anys, hem estat testimonis de nombrosos exemples d’innovació disruptiva que han redefinit indústries senceres:

• La indústria musical: La transició de formats físics a plataformes de streaming digital ha transformat la forma en què accedim i consumim música, desplaçant a models de negoci tradicionals basats en vendes d’àlbums i CDs.
• El transport urbà: Empreses com Uber i Lyft han revolucionat el sector del transport personal, oferint una alternativa convenient i accessible als taxis tradicionals, alhora que desafien les normatives i estructures de mercat existents.
• El sector financer: L’aparició de les fintech i les criptomonedes ha introduït noves maneres de realitzar transaccions financeres, brindant opcions més flexibles i accessibles en comparació amb els sistemes bancaris tradicionals.

El procés de la innovació disruptiva

El camí cap a la innovació disruptiva no és lineal i requereix una comprensió profunda tant del mercat objectiu com de les necessitats no satisfetes dels consumidors. Aquest procés sol començar amb la identificació de vetes de mercat desateses o amb la creació d’un nou mercat on no existia prèviament Sovint, aquestes innovacions comencen en petita escala, enfocant-se en usuaris específics abans d’expandir-se i dominar el mercat.

Per a les startups i empreses emergents, aquest procés ofereix l’oportunitat d’entrar en el mercat amb una proposta de valor única, mentre que per a les empreses establertes, representa tant un desafiament com una anomenada a l’evolució i adaptació constants. La clau de l’èxit en la innovació disruptiva jeu en l’agilitat, la visió per a anticipar canvis futurs i la valentia per a invertir en tecnologies emergents.

Desafiaments i crítiques de la innovació disruptiva

Encara que la innovació disruptiva pot oferir beneficis significatius, també presenta desafiaments notables. Un dels principals reptes és la resistència al canvi, tant internament dins de les organitzacions com externament en el mercat. Les innovacions disruptives sovint enfronten oposició d’indústries establertes i regulacions que poden frenar la seva adopció.

A més, la teoria de la innovació disruptiva ha estat objecte de crítiques i debats acadèmics. Alguns experts argumenten que no totes les innovacions que resulten ser disruptives van ser necessàriament previstes per a ser-ho des de la seva concepció. Uns altres assenyalen que el terme s’ha sobreutilitzat, aplicant-se a situacions que no compleixen amb la definició original proposta per Christensen.

Cap al futur: Sostenibilitat i innovació disruptiva

En el context actual, on els desafiaments globals com el canvi climàtic i la sostenibilitat s’han tornat crítics, la innovació disruptiva també s’orienta cap a la creació de solucions sostenibles i respectuoses amb el medi ambient. Això no sols implica innovar en productes i serveis, sinó també en models de negoci que promoguin una economia circular, redueixin el desaprofitament i optimitzin l’ús de recursos naturals, com el cas de l’empresa Patagonia.

Exemples recents inclouen el desenvolupament de tecnologies d’energies renovables, vehicles elèctrics i solucions d’economia compartida, totes dirigides a mitigar l’impacte ambiental mentre s’ofereixen alternatives sostenibles a pràctiques i productes tradicionals.

La innovació disruptiva juga un paper fonamental en l’evolució dels mercats i la societat, oferint oportunitats sense precedents per al desenvolupament de nous negocis i la millora de la qualitat de vida. No obstant això, també planteja desafiaments significatius per a les empreses establertes, que han d’adaptar-se ràpidament a les noves realitats del mercat per a sobreviure i prosperar en el dinàmic entorn actual. A mesura que continuem avançant en l’era digital, la capacitat d’anticipar, comprendre i actuar enfront de la innovació disruptiva serà clau per a l’èxit a llarg termini de qualsevol organització.

T’interessa? Coneix les ajudes d’ACCIÓ a la innovació disruptiva per a PIMES.

La entrada Innovació disruptiva: Què és, avantatges i exemples se publicó primero en matteria_.

A l’entorn empresarial actual, la innovació sostenible s’ha convertit en un pilar fonamental per garantir la competitivitat i la responsabilitat social de les organitzacions. El diagnòstic d’innovació sostenible és un procés essencial per a qualsevol empresa que busqui integrar pràctiques sostenibles a la seva estratègia de negoci i generar un impacte positiu al medi ambient, la societat i l’economia. A continuació, detallarem els passos essencials per dur a terme aquest diagnòstic de manera efectiva.

1. Entorn empresarial i el seu impacte a la innovació sostenible

El primer pas per a un diagnòstic d’innovació sostenible és comprendre l’entorn en què opera l’empresa. Això implica avaluar tant els factors interns que afecten la capacitat d’innovar de manera sostenible com els elements externs que poden influir en la seva estratègia.

Anàlisi interna

Cal identificar les fortaleses i les debilitats relacionades amb la capacitat d’innovació i sostenibilitat de l’empresa. Eines com el Anàlisi DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) són útils per estructurar aquesta avaluació. ​

Anàlisi externa

És crucial reconèixer les oportunitats i amenaces presents al mercat i la societat que puguin influir en l’estratègia d’innovació sostenible. Això inclou tendències de mercat, canvis regulatoris i expectatives dels consumidors.

2. Indicadors clau per mesurar la innovació sostenible

Per avaluar l’impacte real de la innovació sostenible, és fonamental definir indicadors clars i mesurables. Aquests permeten fer un seguiment del progrés i garantir que les accions implementades generin un impacte positiu al negoci, al medi ambient i la societat.

Alguns dels indicadors clau poden incloure:

• Consum de recursos naturals : Avaluar l’ús eficient de matèries primeres i energia.
• Gestió de residus : Analitzar les pràctiques de reducció, reutilització i reciclatge.
• Impacte social : Considerar aspectes com equitat laboral i contribució comunitària.

La selecció adequada d’aquests indicadors proporciona una base sòlida per avaluar l’impacte de les activitats empresarials en la sostenibilitat.

3. Avaluació de les pràctiques actuals dinnovació

Revisar les polítiques, els processos i els projectes d’innovació vigents és fonamental per determinar en quina mesura incorporen criteris de sostenibilitat. El Manual d’Oslo ofereix directrius per a la recopilació i interpretació de dades sobre innovació, cosa que pot ser útil en aquesta etapa. ​

4. Identificació d’àrees de millora i oportunitats

A partir de l’anàlisi prèvia, és fonamental detectar quins aspectes de l’empresa es poden enfortir per impulsar una innovació més sostenible. Això permetrà enfocar els esforços en canvis amb més impacte i alineats amb els objectius estratègics de l’organització.

Algunes oportunitats de millora poden incloure:

• Adopció de tecnologies netes : Implementar solucions que redueixin l’impacte ambiental.
• Optimització de processos : Millorar l’eficiència per minimitzar residus i emissions.
• Desenvolupament de productes sostenibles : Crear béns que siguin ecològics i socialment responsables.

Identificar aquestes oportunitats permet dissenyar estratègies més efectives i sostenibles a llarg termini.

5. Involucrament dels grups dinterès

La participació dels stakeholders és crucial per a l’èxit de la innovació sostenible. Això inclou empleats, clients, proveïdors i comunitats locals. La Recerca i Innovació Responsable (RRI, per les sigles en anglès) emfatitza la importància d’involucrar la societat en el procés d’innovació per garantir que els resultats siguin socialment desitjables i èticament acceptables. ​

6. Desenvolupament d’un pla d’acció

Perquè la innovació sostenible sigui efectiva, és clau tenir un pla d’acció ben estructurat. Aquest ha de definir els passos concrets que cal seguir, alineats amb els objectius estratègics de l’empresa i amb el compromís dels equips involucrats.

El pla ha d’incloure:

• Objectius clars : Metes específiques i mesurables per avaluar avenços.
• Estratègies : Accions concretes per assolir els objectius.
• Recursos necessaris : Pressupost, personal i temps assignat.

A més, és fonamental establir indicadors de rendiment per monitoritzar el progrés i ajustar el pla segons calgui.

7. Com implementar i mesurar la innovació sostenible a la teva empresa

L’execució del pla requereix un ferm compromís de l’alta direcció i la col·laboració de tots els nivells de l’organització. És vital establir mecanismes de seguiment i avaluació per mesurar l’impacte de les iniciatives i assegurar que s’estan assolint els objectius proposats.

8. Comunicació de resultats

La transparència és clau en el procés d’innovació sostenible. Comunicar els avenços i els èxits als stakeholders enforteix la reputació de l’empresa i fomenta la confiança. A més, compartir experiències i bones pràctiques pot inspirar altres organitzacions a seguir el camí de la sostenibilitat.

9. Conclusions i propers passos

Realitzar un diagnòstic d’innovació sostenible permet a les empreses alinear la capacitat innovadora amb la sostenibilitat. Identificar àrees de millora, definir indicadors i establir un pla d’acció són claus per generar impacte real.

El repte no s’acaba en el diagnòstic: la implementació i l’adaptació a noves tendències són fonamentals. La transparència i la comunicació dels avenços reforcen el compromís amb la sostenibilitat.

Per aprofundir més en com la innovació i la sostenibilitat poden transformar les organitzacions, et convidem a veure l’ Entrant en matteria_ amb Marta Pahissa. En aquesta conversa, Marta comparteix la seva experiència i visió sobre com les empreses poden integrar la sostenibilitat a la seva estratègia d’innovació per generar un impacte real i un valor competitiu.

Vols impulsar la innovació sostenible a la teva empresa?

Si busques implementar estratègies d’innovació sostenible a la teva empresa, a matteria_ t’ajudem a dissenyar un pla adaptat al teu negoci. Contacta’ns aquí i comencem a transformar la teva empresa .

La entrada Diagnòstic d’innovació sostenible: Com fer-ho? se publicó primero en matteria_.

La innovació empresarial no és només una tendència; és una necessitat estratègica per al creixement de qualsevol negoci en un mercat cada cop més competitiu. Però, què vol dir realment innovar en l’àmbit empresarial? I, el més important, com pots aplicar la innovació per transformar el teu negoci?

Què és la innovació empresarial?

La innovació empresarial és el procés d’introduir idees, mètodes o tecnologies noves amb l’objectiu de millorar l’eficiència, la productivitat o la competitivitat d’una empresa. Pot manifestar-se a diferents àrees del negoci, des de la creació de nous productes i serveis fins a l’optimització de processos interns o la implementació de models de negoci disruptius.

Com innovar a l’empresa?

1. Amb el producte : Desenvolupament de nous productes o millora dels existents per satisfer millor les necessitats del mercat.
2. Amb els processos : Optimització de la manera com es fabriquen, distribueixen o gestionen els productes i serveis.
3. En el model de negoci : Creació de noves maneres de generar ingressos o millorar la proposta de valor per als clients.
4. Innovació organitzativa : Canvis en l’estructura i la cultura empresarial per millorar l’agilitat i la presa de decisions.
5. Innovació en experiència de client : Aplicació de tecnologies o estratègies que millorin la relació entre la marca i el consumidor.

Per què és clau la innovació al món empresarial actual?

El context empresarial està en canvi constant: la digitalització, la globalització i les noves exigències del consumidor fan que la innovació sigui més que un avantatge, una obligació. Algunes raons clau per impulsar la innovació a la teva empresa inclouen:

• Diferenciació competitiva : Innovar permet destacar en un mercat saturat i captar l’atenció del consumidor.
• Eficiència i optimització : Els processos innovadors poden reduir costos i millorar la productivitat.
• Adaptabilitat al canvi : Empreses innovadores tenen més capacitat de resposta davant de crisi o canvis en el mercat.
• Millor experiència de client : La innovació en productes i serveis millora la satisfacció i fidelització del client.

Claus per implementar la innovació al teu negoci

No totes les empreses tenen un departament de R+D, però qualsevol negoci pot incorporar la innovació a la seva estratègia. Aquí algunes claus per fer-ho:

1. Fomenta una cultura d’innovació

La innovació no és exclusiva dels equips tècnics; tots els membres de lorganització poden aportar idees. Per això, és fonamental:

• Incentivar el pensament crític i la creativitat.
• Crear espais de col·laboració i co-creació.
• Permetre l’experimentació sense por del fracàs.

2. Aposta per la digitalització

La tecnologia és un facilitador clau de la innovació. Eines com la intel·ligència artificial, el big data o l’automatització de processos et poden ajudar a millorar la presa de decisions i l’eficiència operativa.

3. Coneix el teu client i anticipa’t a les seves necessitats

Escoltar activament els teus clients i analitzar-ne els comportaments permet identificar oportunitats per innovar en productes, serveis i models de negoci.

4. Col·labora amb startups i altres empreses

Les startups són un motor dinnovació. Associar-t’hi, participar en hubs d’innovació o generar aliances estratègiques pot accelerar la transformació de la teva empresa.

5. Mesura i ajusta contínuament

No és només innovar per innovar. És essencial mesurar l’impacte dels canvis i fer ajustaments per assegurar que la innovació estigui alineada amb els objectius estratègics de l’empresa.

Casos d’èxit: Empreses que han transformat el negoci gràcies a la innovació

La innovació és clau perquè les empreses es reinventin i segueixin creixent en mercats cada cop més competitius. Aquestes són algunes companyies que han sabut aprofitar-la per diferenciar-se i evolucionar de manera sostenible:

• Spotify : Va canviar per complet la indústria musical amb un model de subscripció basat en streaming, usant big data per oferir una experiència personalitzada.
• Patagonia: Ha portat la sostenibilitat al centre del seu negoci, integrant l’economia circular i promovent el consum responsable. Si vols conèixer més sobre com ho han aconseguit, t’ho expliquem en aquest article: Patagonia: Model de negoci sostenible .
• Zara : El seu enfocament a ‘fast fashion’ i producció en temps rècord va redefinir la manera com es consumeix moda a tot el món.

Conclusió

La innovació empresarial no és un luxe reservat per a grans corporacions, sinó una oportunitat per a qualsevol negoci que vulgui créixer i mantenir rellevant. Incorporar una mentalitat innovadora, apostar per la digitalització i estar atent a les necessitats del client pot marcar la diferència entre estancar-se o transformar la teva empresa cap al futur.

Si vols impulsar la innovació al teu negoci i no saps per on començar, a matteria_ t’ajudem a dissenyar estratègies que generen impacte real. Parlem!

La entrada Què és la innovació empresarial? Transforma el teu negoci se publicó primero en matteria_.

En un món en constant canvi, les empreses han de trobar maneres noves i creatives per a diferenciar-se i mantenir-se competitives. Aquests models de negoci innovadors ofereixen estratègies fresques i enfocaments únics que poden ajudar les empreses a prosperar. En aquest article, explorarem diversos models de negoci innovadors que poden inspirar a les empreses a transformar-se i adaptar-se a les necessitats canviants del mercat.

1. Plataforma de negoci

Les plataformes de negoci connecten a diversos grups d’usuaris, creant valor per a cada grup mitjançant la seva interacció. Aquest model es basa en la creació d’una xarxa on els usuaris poden intercanviar béns, serveis o informació. Exemples coneguts inclouen Uber i Airbnb, que han revolucionat les indústries del transport i l’allotjament respectivament.

2. Model de subscripció

El model de subscripció és cada vegada més popular, ja que ofereix una font d’ingressos recurrent per a les empreses. Aquest model permet als clients accedir a productes o serveis de manera contínua a canvi d’una tarifa mensual o anual. Empreses com Netflix i Spotify han triomfat amb aquest model, proporcionant contingut il·limitat a canvi d’una tarifa plana.

3. Freemium

El model freemium combina serveis gratuïts amb opcions de pagament per característiques avançades. Aquest model permet als usuaris provar un producte o servei de manera gratuïta, amb la possibilitat de pagar per funcions addicionals. Aquesta estratègia ha estat utilitzada amb èxit per empreses com Linkedin i Dropbox, atraient una gran base d’usuaris gratuïts i convertint una part d’aquests en clients de pagament.

4. Model basat en dades

En un món dominat per la informació, les empreses que poden recopilar i analitzar dades poden obtenir un avantatge competitiu significatiu. Les empreses que utilitzen aquest model basen les seves decisions estratègiques en la recopilació i anàlisi de dades per a comprendre millor als seus clients i optimitzar les seves operacions. Empreses com Google i Facebook han prosperat gràcies a la seva capacitat per a utilitzar dades per a personalitzar anuncis i serveis.

5. Economia col·laborativa

L’economia col·laborativa es basa en la idea de compartir recursos para reduir costos i maximitzar l’eficiència. Aquest model permet a les persones i empreses accedir a béns i serveis d’una manera més sostenible i econòmica. Exemples d’aquest model inclouen empreses com Zipcar i WeWork, que ofereixen serveis de lloguer de cotxes i espais de treball compartits respectivament.

6. Micromecenatge

El micromecenatge permet a les empreses finançar els seus projectes mitjançant petites contribucions de moltes persones. Aquesta estratègia és especialment útil per a startups i projectes creatius que necessiten capital inicial. Plataformes com Kickstarter i Indiegogo han facilitat la recaptació de fons per a milers de projectes innovadors, oferint als emprenedors una manera de validar les seves idees abans de llançar-les al mercat.

7. Model de negoci circular

El model de negoci circular se centra en la sostenibilitat i l’ús eficient dels recursos. Aquest model promou la reutilització, la reparació i el reciclatge per a minimitzar els residus i l’impacte ambiental. Empreses com Patagònia i IKEA han adoptat aquest model, implementant programes de reciclatge i reparació per a fomentar un cicle de vida més llarg per als seus productes.

8. Innovació oberta

La innovació oberta implica col·laborar amb altres empreses, institucions o individus per a desenvolupar nous productes i serveis. Aquest model reconeix que les idees innovadores poden provenir de fora de l’empresa i que col·laborar pot accelerar el procés d’innovació. Exemples d’aquest model inclouen programes d’innovació oberta com Innocentive, que connecta empreses amb una xarxa global de solvers per a resoldre desafiaments tecnològics i de negoci.

9. Long tail

El model de llarga cua (long tail) es basa a vendre una gran quantitat de productes únics amb baixes vendes individuals, però que en conjunt generen ingressos significatius. Aquest model és possible gràcies a la reducció de costos d’emmagatzematge i distribució, i és popular en empreses com Amazon i Netflix, que ofereixen una àmplia varietat de productes i contingut que satisfà nínxols específics del mercat.

10. Peer to peer (P2P)

El model de negoci peer to peer (P2P) permet als usuaris intercanviar béns i serveis directament entre ells, sense la intermediació d’una empresa tradicional. Aquest enfocament ha estat adoptat per plataformes com eBay i Bitcoin, on els usuaris poden comprar, vendre o intercanviar productes i serveis de manera directa i descentralitzada.

11. Software as a Service (SaaS)

El model de Programari com a Servei (SaaS) ofereix aplicacions de programari a través d’Internet, permetent als usuaris accedir a elles mitjançant subscripció sense necessitat d’instal·lacions locals. Aquest model és utilitzat per empreses com Salesforce i Slack, proporcionant solucions flexibles i escalables que faciliten la gestió empresarial i la col·laboració en línia.

12. Franquicia

El model de franquícia permet a una empresa expandir-se, permetent a altres emprenedors operar sota la seva marca i sistema comercial a canvi d’una tarifa i regalies. Aquest model ofereix una manera eficaç de creixement i distribució, beneficiant tant al franquiciante com al franquiciat. Exemples d’aquest model inclouen McDonald’s i Subway, que han aconseguit una expansió global a través de franquícies.

Adoptar models de negoci innovadors és essencial per als empreses que volen mantenir-es competitives en un mercat en constant evolució. Aquests models ofereixen maneres noves i efectives de crear valor, millorar l’eficiència i adaptar-se a les necessitats dels clients. Mitjançant la incorporació de conceptes com la innovació estratègica o la innovació incremental i disruptiva, les empreses poden transformar els seus enfocaments tradicionals i assegurar el seu èxit a llarg termini. La innovació en els negocis no sols és una opció, sinó una necessitat per a les empreses modernes que busquen prosperar en un entorn globalitzat i altament competitiu.

La entrada Models de negoci innovadors per a empreses se publicó primero en matteria_.

En l’entorn competitiu actual, les vendes digitals B2B (business to business) han emergit com un component crucial per a l’èxit de les empreses. La digitalització de processos comercials no sols ha transformat la manera en què les empreses operen, sinó que també ha redefinit les expectatives i comportaments dels compradors. Aquest article explora els factors clau que afecten les vendes digitals B2B, analitzant les estratègies de creixement digital i les solucions intel·ligents (smart solutions) que poden impulsar l’èxit en aquest àmbit.

Estratègies de creixement digital en el B2B

Per què una estratègia de creixement digital?

Implementar una estratègia de creixement digital és essencial per a qualsevol empresa que desitgi mantenir-se rellevant i competitiva. Existeixen 4 tendències clau:

1.- Adopció de la tecnologia en decisions B2B

• El 80% de les empreses B2B esperen incrementar les seves inversions en solucions d’intel·ligència artificial per a millorar decisions de vendes i màrqueting en els pròxims dos anys. Font: Salesforce State of Sales Report.
• El comerç electrònic B2B és aproximadament de $1.8 trilions en 2023 als EUA, la qual cosa representa aproximadament el 17% de totes les vendes B2B. Font: Forrester.

2.- Impacte de la digitalització en el procés de compra

• En l’actualitat el 57% de les compres B2B es realitzen sense mediació d’un comercial. Font: IDC Estudi Connect & Sell Study.
• Un 77% dels compradors B2B no parlen amb un representant de vendes fins a haver realitzat una recerca en línia prèvia. Font: Google & Demand Gen Report.

3.- Preferències d’interacció digital

• El 67% de les interaccions de compra B2B són ara digitals, amb un augment significatiu en l’ús de canals en línia i virtuals. Font: McKinsey & Company.
• El 97% de les crides en fred no progressen. Font: Estudi IBM Buyers Preference.

4.- Augment de la influència de les xarxes socials

• El 75% dels compradors B2B està fortament influenciat per les xarxes socials. Font: IDC Social Buying Study.
• Aproximadament un 55% dels compradors B2B utilitzen xarxes socials per a investigar als seus potencials proveïdors. Font: Hootsuite.
• Les xarxes socials són responsables del 44% dels leads generats en estratègies B2B. Font: Content Màrqueting Institute.

D’aquestes tendències i dades es desprenen 3 principals conclusions:

1.- Físic & Digital: el que passa en espais físics NO pot estar separat de les accions digitals (i viceversa).

2.- Màrqueting & Comercial & Dades/Tecnologia:NO poden funcionar cadascun pel seu compte.

3.- Funnel de Vendes: la majoria del funnel, especialment la primera part, es desenvolupa, en gran manera, en espais digitals. Si no som presents en aquestes fases, estarem fora de l’equació.

Elements clau d’una estratègia digital B2B eficaç

1. Presència digital i SEO: Una sòlida presència en línia és fonamental. Les empreses han d’optimitzar el seu lloc web i utilitzar tècniques de SEO per a millorar la seva visibilitat en els motors de cerca. Això inclou la recerca de paraules clau i l’optimització del contingut per a atreure trànsit orgànic.
2. Màrqueting de continguts: Crear i distribuir contingut de valor que ressoni amb el públic objectiu és vital. El màrqueting de continguts no sols augmenta la visibilitat de la marca, sinó que també estableix a l’empresa com un referent amb experiència en el sector.
3. Automatització de màrqueting: Utilitzar eines d’automatització per a gestionar campanyes de màrqueting i nodrir leads pot incrementar significativament l’eficiència i efectivitat de les estratègies de màrqueting.
4. Xarxes socials i social selling: Les xarxes socials juguen un paper crucial en la generació de leads i en la construcció de relacions amb els clients. Les estratègies de social selling, que impliquen l’ús de xarxes socials per a interactuar directament amb els compradors, són cada vegada més rellevants​​.

Avantatges i reptes d’una estratègia digital B2B

Destaquem tres avantatges:

• Major abast i visibilitat: La digitalització permet a les empreses arribar a una audiència més àmplia i diversa.
• Millora en l’eficiència operativa: L’automatització de processos redueix el temps i els recursos necessaris per a executar campanyes de màrqueting i vendes.
• Personalització: Les tecnologies avançades permeten una major personalització de les interaccions amb els clients, millorant l’experiència del client.

Destaquem 2 reptes principals:

• Cost d’implementació: L’adopció de noves tecnologies pot ser costosa si no s’avaluen quines són les necessitats reals, especialment per a petites i mitjanes empreses.
• Corba d’aprenentatge: La implementació de noves eines i tecnologies requereix capacitació i temps perquè els equips s’adaptin.

Smart solutions per a vendes digitals B2B

Integració de IA i automatització

Les solucions intel·ligents, com la intel·ligència artificial (IA) i l’automatització, estan transformant les vendes digitals B2B. Aquestes tecnologies permeten una major eficiència i precisió en la gestió de clients i processos de vendes.

1. Intel·ligència artificial: La IA pot ajudar a predir comportaments de compra i a personalitzar les interaccions amb els clients. Eines com a bots i assistents virtuals milloren l’atenció al client i permeten a les empreses oferir suport 24/7​​.
2. Automatització de vendes: L’automatització de tasques repetitives i la gestió de relacions amb clients (CRM) permet als equips de vendes centrar-se en activitats de major valor, com la construcció de relacions i el tancament de vendes.

Exemples d’automatització i IA en growth

Destaquem 3 eines d’automatització i intel·ligència artificial:

• Apollo.io: És una plataforma d’intel·ligència i compromís de vendes que ajuda les empreses a descobrir prospectes, automatitzar processos de vendes i analitzar el rendiment de campanyes. Ofereix eines per a la generació de leads, automatització de correus electrònics i integració amb CRM.
• Waalaxy: És una eina de generació de leads dissenyada per a LinkedIn i correus electrònics. Permet automatitzar la prospecció, enviar missatges personalitzats i gestionar campanyes de manera eficient.
• Lusha: És una plataforma de dades de contacte B2B que proporciona informació precisa per a la prospecció. Ofereix eines d’enriquiment de dades, intel·ligència de compradors i integració amb CRM per a millorar els esforços de vendes.

Reptes en la implementació de smart solutions

Implementar solucions intel·ligents no està exempt de desafiaments. Les empreses han de considerar acuradament els següents aspectes:

• Integració amb sistemes existents: Assegurar que les noves tecnologies s’integrin perfectament amb els sistemes actuals és crucial per a evitar interrupcions en els processos comercials.
• Seguretat de dades: Amb l’augment de la digitalització, la protecció de les dades dels clients es torna encara més important. Les empreses han d’implementar mesures de seguretat robustes per a protegir la informació sensible.
• Adopció per part de l’equip: És fonamental que els empleats estiguin capacitats i compromesos amb l’ús de noves tecnologies. La resistència al canvi pot ser un obstacle significatiu.

Conclusió

Existeixen 3 claves per a l’èxit de la implementació d’una estratègia de creixement digital:

• Adaptat a la realitat de la companyia: Crear una estratègia que s’ajusti a les possibilitats reals i als recursos de l’empresa.
• Capacitats internes i externes: Avaluar i utilitzar les habilitats de l’equip i buscar col·laboracions fora de l’empresa quan sigui necessari.
• Priorització de les accions: Triar i enfocar-se en les activitats més importants per a l’estratègia de creixement.

Les vendes digitals B2B representanuna oportunitat immensa per a les empreses que busquen créixer i adaptar-se a un mercat en constant evolució . Adoptar estratègies de creixement digital i solucions intel·ligents no sols millora l’eficiència i l’efectivitat de les operacions de vendes, sinó que també posiciona a les empreses per a enfrontar els desafiaments del futur. En equilibrar acuradament els beneficis i els reptes, les empreses poden transformar el seu model de vendes digitals B2B i obtenir un avantatge competitiu significatiu en el mercat global.

La entrada Estratègies per a incrementar les teves vendes digitals B2B se publicó primero en matteria_.

Fa uns dies llegia una frase sobre la Intel·ligència Artificial que em va fer reflexionar. Era alguna cosa semblant a: “Si parem la recerca i el desenvolupament de la IA, és com si a mitjan segle XV s’hagués parat el desenvolupament de la impremta”.

Més enllà de la discussió que pot generar aquesta frase i que dona per a articles infinits, la qual cosa em sembla molt evident, i que ja és real, és que la IA està en les nostres vides, sobretot en la nostra vida professional, i que està incorporant-se en molts aspectes de l’àmbit empresarial i de l’atenció al client.

Segons Mckinsey l’activitat econòmica es pot agrupar en tres gran àmbits: producció, transacció i interacció Fins avui l’automatització, la tecnologia i fins i tot la transformació digital han estat focalitzades en les dues primeres per la pròpia naturalesa de les accions de cadascuna d’elles. Però la IA, per la seva capacitat d’emular el comportament humà, canviarà radicalment la forma en què les empreses interactuen amb els seus clients . Tecnologies i solucions digitals àgils estan optimitzant els processos de gestió del client per a oferir una atenció al client més personalitzada i satisfactòria.

5 àmbits on la IA està incorporant-se de manera rellevant a l’atenció al client

1. Chatbots i assistents virtuals

Els chatbots i assistents virtuals són una de les principals aplicacions de la IA en l’experiència del client. Aquestes eines poden gestionar consultes de clients les 24 hores del dia , proporcionant respostes ràpides i precises a preguntes comunes. A més, són capaços d’aprendre amb el temps i adaptar-se a les necessitats de cada client, millorant contínuament la seva eficàcia. La majoria dels clients, quan se’ls dona l’opció, prefereixen resoldre els problemes per si mateixos si se’ls proporcionen les eines i la informació adequades. A mesura que la IA en el servei al client vagi avançant, les funcions d’autoservei s’aniran generalitzant i permetran als clients l’oportunitat de resoldre els seus problemes en el moment que més els convingui.

2. Anàlisi de sentiment

L’anàlisi de sentiment és una tècnica basada en IA que permet a les empreses comprendre les opinions i emocions dels seus clients a través de la interpretació de dades no estructurades, com a missatges de text, comentaris en xarxes socials i converses. Això permet a les empreses identificar àrees de millora i ajustar les seves estratègies d’acord amb les necessitats i expectatives dels seus clients.

3. Personalització i recomanacions

La IA també s’utilitza per a oferir experiències personalitzades i adaptades a les preferències de cada client. A través de l’anàlisi de dades de comportament, les empreses poden identificar patrons i tendències en les preferències dels seus clients , el que els permet oferir recomanacions de productes o serveis que s’ajustin a les seves necessitats i gustos.

4. Automatització de processos

L’automatització de processos, com la gestió de comandes, és una altra aplicació clau de la IA. Això no sols permet a les empreses reduir costos i millorar l’eficiència, sinó que també millora l’experiència del client en reduir els temps d’espera i garantir que les consultes es gestionin de manera eficient i efectiva.

5. Pronòstic de demanda

La IA també pot utilitzar-se per a predir la demanda de productes o serveis, la qual cosa permet a les empreses optimitzar les seves operacions i garantir que sempre tinguin suficient estoc per a satisfer les necessitats dels seus clients. Això resulta en una experiència del client més fluida, amb menys fricció i, per tant, menys frustrant.

La nova era de l’experiència del client

En conclusió, la intel·ligència artificial està transformant l’experiència del client. Des de l’automatització de processos fins a la personalització de la interacció, les empreses estan aprofitant les capacitats de la IA per a millorar la satisfacció del client i enfortir les seves relacions amb ells. A mesura que aquestes tecnologies continuïn evolucionant, és probable que veiem encara més innovacions en la forma en què les empreses interactuen i es comuniquen amb ells.

Ara bé, la IA pot considerar-se “intel·ligent” perquè pot processar i analitzar grans quantitats de dades, identificar patrons i fer prediccions basades en aquestes dades. No obstant això, cal tenir en compte que la intel·ligència artificial no és conscient ni posseeix emocions . La seva “intel·ligència” es basa en algorismes i en la capacitat de processar informació de manera ràpida i eficient. Per tant, aquesta intel·ligència està limitada pel disseny dels seus algorismes, les dades en els quals s’entrena, la qualitat de la programació i l’ètica d’aquesta. És a dir, la “intel·ligència” de la IA és relativa i depèn del context en el qual s’apliqui i de com s’hagi dissenyat i entrenat el sistema.

Per a concretar aquest article us comparteixo un cas pràctic concret: Zalando llançarà un assistent de moda impulsat per ChatGPT. 

“La tecnologia OpenAI permet als clients fer preguntes utilitzant els seus propis termes i paraules de moda, ajudant-los a navegar pel gran assortit de Zalando d’una manera més intuïtiva.“

“La primera versió beta de l’assistent de moda de Zalando estarà disponible per a un grup seleccionat de clients a la primavera.”

Zalando li dona un nou ús al fenomen ChatGPT, una IA que millora l’experiència de client. Com dèiem, la intel·ligència artificial és una eina que, pel que veiem, no trigarà a ser present en molts altres processos d’interacció entre el client i l’empresa.

La entrada Transforma l’atenció al client: automatitza les respostes comunes i millora l’eficiència del teu equip se publicó primero en matteria_.

La clau de l’èxit de la Kings League és que ha sabut combinar, en un únic projecte de negoci, diversos ingredients que per si sols ja funcionen de manera fantàstica; els creadors de contingut, els talent shows, l’esport entès com a entreteniment i la interacció del públic a través dels canals digitals.

Aquest passat diumenge les graderies del Spotify Camp Nou es van omplir i no va ser per un partit del Barça. La Kings League, de l’exfutbolista Gerard Piqué i el streamer Ibai Llanos, ha aconseguit que, en la primera edició d’aquesta peculiar competició, se celebri la final en l’estadi del F.C Barcelona. La jove afició va omplir l’aforament actual del camp del Barça i 92.522 espectadors el van poder veure en directe, a més a més, segons fonts de la Kings League, 15 milions d’usuaris únics es van connectar en algun moment de la retransmissió per algun dels diferents canals digitals.

La final four al Camp Nou ha estat el súmmum, la traca final d’un projecte que ha tingut un èxit que molts no esperaven i que a tants altres els costa comprendre. I això és només el principi, ja que els plans de creixement d’aquesta lliga són molt ambiciosos i tenen lògica i escala global. Per una banda, al maig començarà la Queens League i al setembre sembla que els plans passen per portar la lliga a territori llatinoamericà. Estem sent partícips de l’inici d’una cosa especial, diferent, que no sabem a on arribarà, però si que sembla obrir definitivament un camí per a nous formats d’entreteniment i de negoci que sintonitzen molt millor amb el públic i les particularitats del món actual.

El fenomen de la Kings League ha sabut connectar amb el públic més jove

Les noves generacions i la digitalització estan transformant les formes i formats de consum de continguts i els models d’entreteniment des de l’inici d’Internet. En el cas de la Kings League, la seva proposta ha estat dissenyada especialment per a connectar amb els més joves, els membres de la generació Z. Les persones que conformen aquesta generació, nascudes entre el 1995 i el 2010, es caracteritzen per valorar la immediatesa, tenir dèficit d’atenció, buscar l’entreteniment i la diversió de manera permanent, ser poc constants i sobretot per ser natius i heavy users heavy users digitals.

A això cal sumar-li que els impulsors d’aquest projecte i presidents dels equips, Gerard Piqué i els creadors de contingut i streamers més populars del moment, acumulen als seus canals una audiència de milions de persones al mercat hispanoparlant, ja fidelitzada i molt afí a aquesta mena de producte. En aquest sentit, la Kings League és un projecte que neix no sols amb un gran audiència, sinó amb uns “altaveus” molt potents que són cadascun dels presidents dels diferents equips que li permeten difondre la seva proposta de manera gratuïta i exponencial.

Un altre dels elements clau de l’èxit de la Kings League és la narrativa. L’estructura d’aquesta lliga té molts aspectes semblants al relat dels programes de talent o realitys en què participen persones desconegudes, algunes de les quals pot ser que es converteixin en un futur en celebrities, ja sigui de l’esport o del món influencer.

L’empatia juga també un paper rellevant, l’afició -majoritàriament entre 18 i 35 anys- veu a la seva pantalla a joves com ells que estan participant en una lliga que té abast i repercussió mundial. A més, des de l’inici de la Kings League, els seguidors són partícips de les decisions. Ja als inicis del projecte va ser l’audiència qui, amb els seus vots a través d’enquestes per Twitter, decidia sobre les peculiars normes del campionat. Tot això fa que l’afició se senti pròxima i identificada amb els jugadors i els streamers, alhora que se sent partícip del joc ja que pot incidir en algunes de les seves decisions.

Finalment, també són atractius alguns altres aspectes com el mix entre els jugadors “anònims” i els exfutbolistes, alguns d’ells tan famosos com Ronaldinho o el Kun Agüero. A qualsevol que ha jugat a futbol li sedueix la idea de poder compartir equip i samarreta amb cracks o amb jugadors que han format part de l’elit d’aquest esport.

Gerard Piqué, President de la Kings League, en una entrevista recent amb el periodista Jordi Basté, afirma que el factor addictiu de la Kings League és la seva flexibilitat i aquesta sensació de canvis constants. Segons l’ex blaugrana és just el que li falta al futbol tradicional, en el qual canviar les normes és lent, difícil i està en mans d’uns pocs. A més, al futbol poder accedir als jugadors és cada vegada més difícil perquè estan molt protegits, en canvi, en aquesta lliga, els jugadors i streamers són més accessibles i pròxims al públic.

Font: Kings League, el Barrio celebrant el primer títol al Camp Nou

El model de negoci de la Kings League i els seus plans de futur

Una vegada enteses les claus de l’èxit cal entendre també quin és el model de negoci i els plans de creixement de la Kings League.

En primer lloc és important apuntar que darrere d’aquest projecte està Kosmos, l’empresa de Gerard Piqué. Tot sembla indicar que el model de propietat de la Kings League es reparteix entre aquesta empresa i els diferents presidents que són co-propietaris. Segons Piqué els streamers no poden vendre la seva part del negoci durant els tres primers anys del projecte per a garantir la seva viabilitat i creixement, però passat aquest període sí que pot haver-hi canvis i revisions de l’estructura propietària.

En diverses entrevistes, tant a Gerard Piqué com Oriol Querol, CEO de Kosmos i de la Kings League, es parla sobre les particularitats d’aquest nou model de negoci. La Kings League no compta amb les principals fonts d’ingressos de l’esport tradicional (drets de TV i Ticketing) però si que compta en canvi amb els models de monetització de les plataformes de streaming i de les xarxes socials a més d’altres fonts d’ingressos més habituals (sponsors, marxandatge,…). Actualment, el projecte busca autofinançar-se i s’està preparant també per a la seva expansió a altres mercats. El creixement natural del negoci serà a LATAM on la Kings League i tots els presidents (streamers hispanoparlants) compten ja amb una gran audiència.

Els responsables del projecte afirmen que han rebut ja centenars de propostes per a exportar aquest model a altres països. No obstant això, de moment volen controlar més aquest creixement per a poder créixer en les condicions desitjades.

Quines són les principals fonts d’ingressos de la Kings League?

Sponsors

La Kings League realment es diu Kings League Infojobs, que és el patrocinador principal de la lliga masculina. La versió femenina, la Queens League, que arrencarà al maig, compta amb Oysho com a patrocinador principal, l’empresa de moda per a dona que aferma així el seu reposicionament cap al món de l’esport. D’altra banda, altres grans marques són també patrocinadores del projecte: Grefusa, Cupra, Spotify, Simyo, Adidas, Mahou…

Ingressos dels canals digitals i plataformes de streaming

La Kings League és un negoci que neix i està pensat per a ser consumit digitalment. Les audiències que està generant, tant en xarxes socials com en les plataformes de streaming, li garanteixen també una font d’ingressos molt suculenta. Cadascun d’aquests canals compta amb models de monetització propis i també cal dir-ho, poc transparents, per a aquells usuaris i comptes que comptin amb grans volums de fans, retransmissions, etc.

Marxandatge

Segons el president de Kosmos tot el marxandatge que es va estar fent per a la final al Camp Nou es va vendre. “Hem aconseguit fer un producte amb el qual la gent se sent identificada i els hi agrada molt. Es veu, sobretot, amb la repercussió que té a les xarxes cada vegada que fem un post o vídeo, la gent està realment entusiasmada”.

La Kings League ven els seus productes a través de la botiga en línia del Barça on hi ha una gran varietat de productes (samarretes, gorres, jaquetes i bufandes dels clubs, algunes de les quals s’han esgotat temporalment).

Ticketing

La Kings League només ha venut entrades per a un partit, la Final Four al Camp Nou. El seu model de negoci no se sustenta, de moment, en aquesta font d’ingressos, però la caixa que es va fer aquest passat diumenge segur que no és gens menyspreable. Els preus de les entrades més bàsiques rondaven entre els 10€ i els 55€, i per als més fanàtics l’opció VIP de 300€ amb el benefici de poder veure el partit al costat dels presidents i streamers famosos relacionats amb la Kings League.

En conclusió

La Kings League ha estat tot un èxit, no hi ha dubte i, aquí, el Head of Sport & Entertainment de Summa Branding, Joan Mendoza ens explica les seves claus. La final four al Camp Nou va ser la culminació de la que ha estat la primera edició d’un nou model d’entreteniment esportiu, una idea innovadora que ha superat les expectatives amb escreix i que triomfarà fora d’Espanya en breu.

El més difícil ja ho tenen fet: fidelizar al públic més jove. La proposta de Piqué, després d’aquesta arrencada tan potent, només pot créixer, el que queda per veure és fins on podrà arribar la Kings League. Ja hem vist focs artificials, presidents en helicòpter, actuacions estel·lars i streams amb milers de persones, no sabem què serà el pròxim, però no dubtem que ens tornaran a sorprendre.

La entrada Les claus de l’èxit de la Kings League de Gerard Piqué se publicó primero en matteria_.