El repte dels mitjans escrits en l’era digital

En les últimes dues dècades la premsa ha hagut d’adaptar-se per ser sostenible i competitiva en un món en què les regles del joc i els consumidors s’han transformat radicalment.

Els mitjans de comunicació i especialment la premsa escrita han viscut un parell de dècades de grans transformacions. Aquest canvi s’ha degut a múltiples factors entre els quals destaquen l’aparició de noves empreses o models de negoci que s’han portat una significativa part del pastís (especialment el publicitari), l’auge de les tecnologies digitals i els canvis en el consum d’informació per part dels usuaris.

La caiguda dels ingressos tradicionals i el nou context han obligat a tots els mitjans a iniciar processos de transformació per poder sobreviure 

Tot això ha portat a una crisi sense precedents dels mitjans i la premsa tradicional que ha tingut dues grans conseqüències. La primera és que moltes d’aquestes empreses han tingut i tenen importants problemes econòmics i fins i tot algunes d’elles s’han vist abocades a la desaparició. Els seus principals ingressos s’han anat reduint de forma gradual i en moltes ocasions el finançament i ajudes públiques han estat el flotador que les ha mantingut amb vida.

La segona, molt lligada a la primera i també al context global, és que els mitjans s’han hagut d’adaptar a una nova realitat; molts més complexa, digital, síncrona i en la qual la lluita per l’atenció del lector i l’audiència s’ha convertit en una batalla del dia a dia. 

Els deu principals canvis dels mitjans de comunicació escrits

Tot això ha portat a un procés transformació d’aquesta indústria que ve tractant d’adaptar-se de forma més o menys exitosa a aquesta nova realitat. Són molts els canvis que s’han donat, però els podríem sintetitzar en el següent decàleg:

1. D’una orientació centrada en el producte a una altra centrada en el lector (Reader first)
2. D’un model de negoci també centrat en el producte a un model de negoci basat en el lector (Reader revenue model).
3. D’un model de negoci analògic a un model de negoci híbrid, però cada vegada més digital.
4. D’un model print first a un model digital first.
5. De dues fonts d’ ingressos principals a una diversificació cada vegada més gran de les fonts d’ingressos.
6. D’un enfocament editorial a un enfocament de negoci orientat a les necessitats del client.
7. D’una operativa amb dinàmica editorial a una operativa amb dinàmica de producte digital.
8. D’un periodista redactor a un periodista més multidisciplinari
9. D’un preu fix a un pricing dinàmic i en constant adaptació.
10. D’una única marca a una diversificació de marques adaptada a les diferents propostes de valor.

Aquest decàleg és, en certa manera, un reflex de l’estratègia de negoci que molts mitjans estan implementant, i que té com a referent el New York Times, el diari més famós del món. 

Aquest mitjà, l’any 2014, va publicar un informe intern titulat “Innovation Report”  en el qual es van establir les bases de la seva estratègia de transformació. Des d’aleshores el New York Times s’ha convertit en un model a seguir per a la resta de mitjans de comunicació, especialment la premsa escrita.

D’aquesta estratègia i aquests canvis m’agradaria destacar-ne dos que considero essencials i que són els que després porten a la resta de transformacions esmentades.

Orientar-se al lector i ser digital (de veritat) són els drivers clau perquè un mitjà pugui ser exitós en els propers anys.

El primer és què aquesta indústria, igual que moltes altres, ha entès que treballa per a un client (lector) i que les seves estratègies de negoci i la seva activitat han d’estar orientades a satisfer les necessitats d’aquest. 

Això suposa un canvi cultural important i una adaptació tant de la forma en què es treballa com també del model de relació que es construeix amb el lector. 

Es tracta de fidelitzar-lo, de donar-li més protagonisme i de personalitzar les propostes, de generar audiències qualificades i comunitats i de construir un ecosistema de productes que el faci més captiu, per a la postre, poder incrementar l’ingrés mitjà per usuari. 

Per aconseguir-ho és clau incorporar una mirada més empresarial i de negoci que complementi la lògica editorial tradicional.

El segon és el d’adaptar-se a un món digital en el qual l’usuari i la seva forma de consumir continguts està en revisió permanent. Crec que és aquí on hi ha més camí per recórrer i on l’exigència i el repte és més gran. Molts mitjans parlen del digital first, però ser digital no implica tenir una web i una app que repliqui la lògica d’un diari en paper. Té un significat molt més ampli que té implicacions en el propi contingut, en la seva paquetització i la seva distribució, en el llenguatge, el to i en els formats,… Els mitjans tradicionals encara estan lluny d’això i les noves generacions de joves es troben molt allunyades de les seves propostes.

Un exemple d’això és el compte de TikTok d’Ac2ality  un mitjà de comunicació per a la generació Z, liderat per quatre dones de 25 anys, que amb 3,6 milions de seguidors és el segon compte de notícies d’Europa en aquesta xarxa social per darrere del Daily Mail.

Sens dubte els mitjans afronten i afrontaran grans reptes en els propers anys i encara que molts d’ells tenen clar el camí a seguir, l’esforç d’aquesta transformació i la convivència amb un dia a dia vertiginós el converteixen en una tasca complexa i dificultosa. A favor seu juga que ens trobem en un moment en què la informació (crítica i veraç) és més necessària que mai. En una societat cada vegada més complexa els diaris continuaran sent una agent primordial per analitzar i ajudar a entendre la realitat. És per això que es necessiten mitjans independents capaços de realitzar anàlisis i interpretacions crítiques i compromeses amb la societat, però per poder-ho fer s’hauran de transformar i construir noves propostes i models de relació amb el lector que encaixin millor amb les noves regles del joc.

Borja Rius 

Co-founder