Las 5 claus de l’èxit per a la innovació a les PIMES

Des de fa dues dècades, la innovació empresarial està vivint una època daurada i ha esdevingut l’activitat clau per a la competitivitat de les organitzacions. 

Els grans canvis impulsats per la digitalització de qualsevol àmbit de les nostres vides han donat lloc a noves necessitats i comportaments que han estat el motor per a la generació de nous serveis.

En aquest context és on han aparegut propostes disruptives que, no només han donat resposta a aquestes necessitats noves, sinó que també han acabat transformat radicalment les regles del joc de molts sectors. 

En molts d’aquests casos la clau de l’èxit ha estat la velocitat amb què una companyia ha estat capaç d’identificar oportunitats, prototipar-les i llançar-les al mercat.

Aquesta velocitat ha estat la clau que ha permès a petites empreses de base digital (les denominades startups) competir contra grans corporacions i que, en certs casos fins i tot han comportat la desaparició d’algun dels líders de mercat tradicional i els seus models de negoci.

Tots coneixem el cas de Nokia i com l’arribada de l’smartphone va desbancar el líder del mercat de fabricació de telèfons mòbils. 

La aparició de competidors com Apple i RIM amb la Blackberry, i el fet de no adaptar-se a la innovació sorgida per la connexió del telèfon mòbil a internet i els nous serveis associats, la companyia finlandesa va començar el seu ocàs en veure com disminuïen les seves vendes. 

La falta d’adaptació a les noves necessitats dels usuaris per part de Nokia va ser un dels principals declivis de la companyia el mòbil de la qual 3310 continua sent un dels mòbils més venuts de la història.

L’avantatge de les startups en aquest entorn on el canvi ha passat a ser permanent és que són empreses de nova creació orientades a satisfer demandes emergents al mercat aplicant la tecnologia. 

Amb una nova cultura empresarial on la innovació està en l’ADN dels equips fundadors i amb estructures i costos mínims, les startups són organitzacions àgils capaces de redirigir els esforços de manera molt ràpida cap a nous canvis o noves demandes.

A poc a poc les grans companyies han anat prenent consciència dels avantatges competitius que té  l’ús  d’aquestes noves metodologies d’innovació (design thinking i business design) i desenvolupament àgils (agile development) orientades a cobrir les necessitats dels seus clients.

Per aquest motivo s’han dut a terme grans projectes de transformació cultural per situar la innovació com una activitat clau de l’organització. 

El 2021 el BBVA va ser el primer banc a rebre una Menció Especial en Disseny en els Premis Nacionals d’Innovació i de Disseny del Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya com a reconeixement a l’esforç per integrar el disseny i la innovació en l’ADN de la companyia.

A través d’un ambiciós programa de formació a Design Thinking a més de 5000 empleats es va voler mostrar la importància de posar el client al centre i utilitzar eines creatives per oferir noves possibilitats d’entendre, conceptualitzar, prototipar i avaluar productes i serveis. 

Llavors, la innovació només està reservada per a startups i grans organitzacions?

Per suposat que no.

En els darrers anys, s’ ha evidenciat que la innovació i la digitalització ja no els són termes aliens a les PIMES, i que han d ‘ aconseguir compatibilitzar l’ explotació i gestió del negoci actual amb la transformació i exploració de noves oportunitats per garantir la seva sostenibilitat en el curt, mitjà i llarg termini.

És freqüent topar-se amb cert sentiment pessimista a les PIMES en relació a la innovació pel desgast històric de posar en marxa projectes que no aconsegueixen el retorn esperat, per això et deixem alguns consells perquè es pugui implementar processos i metodologies innovadores en qualsevol PIME. 

Les 5 claus d’èxit per a la innovació a les PIMES

1. Entendre el context i identificar els principals canvis de l’ entorn que poden impactar en el model de negoci. 

Com a primer punt clau, és important repassar algunes preguntes bàsiques per entendre en quina situació ens trobem. 

• Qui és el client? Quines són les seves necessitats actuals? Com la nostra proposta de valor i portafoli de productes i serveis dona resposta a aquestes necessitats?
• Quines són les tendències del mercat?
• Què ofereixen els competidors i com estan transformant les necessitats dels nostres clients?
• Com les noves tecnologies impacten en les diferents parts de la cadena de valor del negoci?

2. Escoltar el client i fer-ho de manera continuada. 

Si en alguna cosa hem de posar focus en el nostre procés  d’innovació és a conèixer el nostre client. El context del client està en permanent canvi i conseqüentment les seves necessitats canviaran. Algunes eines que podem utilitzar per conèixer el client són:

• Enquestes de satisfacció respecte el producte, el servei i la companyia.
• Entrevistes amb clients amb l’ objectiu de conèixer el perquè dels seus comportaments i potencials noves necessitats.
• Informes dels nostres equips front (atenció al client, comercials, repartidors, etc): queixes, demandes, comportaments observats, etc.

3. Dotar els equip de metodologies i eines d’innovació.

Les metodologies relacionades amb Design Thinking són molt populars i eficaces per la seva facilitat d’ús. 

Si bé és cert que l’ èxit de la innovació va més enllà de l’ eina o la pròpia metodologia i són claus en el procés l’ experiència en la seva aplicació i la mentalitat retalladora, hi ha molta metodologia compartida que és una bona presa de contacte amb l’ àmbit de la innovació:

• Design Kit de Ideo: Ideo és la consultora de Disseny Estratègic que va popularitzar el Design Thinking i que, a través d’aquesta web, cursos i diversos llibres posa al servei de qualsevol la seva metodologia per dur a terme projectes d’innovació.
• Design Sprint de Google: metodologia desenvolupada per Google en format de sprint de cinc dies per donar resposta a reptes del negoci a través del disseny i la innovació amb la creació de prototips i el desenvolupament de proves pilots amb client. 
• Els canvas de Strategyzer: després del gran èxit que va suposar el Business Model Canvas de Osterwalder, s’han anat desenvolupant noves plantilles per conceptualitzar propostes de valor o per alinear els equips entorn del full de ruta d’innovació. 

4. Sistematitzar la innovació. 

Per garantir que el dia a dia del negoci no deixi sense espai les iniciatives innovadores cal establir un procés propi i compartit d’ innovació que permeti posar focus i establir prioritats.

• Definir l’estratègia i àmbits d’innovació: compartir amb tota l’organització per a què volem innovar i en quins àmbits del negoci vam posar el focus. 
• Establir processos i eines: equips multidisciplinaris, capacitats rellevants, metodologies, recursos, calendaris, etc. 
• Cultura d’innovació: hi ha diversos factors que contribueixen a promoure una cultura d’innovació com a entorns col·laboratius i amb un lideratge transformador, però sens dubte un aspecte fonamental està relacionat amb l’avaluació dels equips i els resultats de l’organització. Quantes oportunitats s’han detectat? Quantes iniciatives s’han posat en marxa? Quin ha estat l’impacte assolit?

5. Prioritzar. 

La priorització d’idees és una fase imprescindible en el procés d’innovació ja que es compta amb uns recursos determinats pel no es pot fer front a un nombre il·limitat de projectes alhora. Per dur a terme l’ exercici de priorització hem d’ establir criteris clars que ajudin a valorar les diferents idees. 

Algunes variables de priorització d’ oportunitats són:

• Satisfà una necessitat de l’ usuari: la solució dóna resposta a una necessitat observada i amb tendència creixent dels usuaris.
• Mida del mercat: nombre d’ usuaris potencials del producte o servei.
• Existència de competència o líder de mercat: l’ existència de competència en sectors emergents pot ser un bon indicatiu que hi ha interès per oferir productes i serveis similars. Per contra, quan hi ha un player que ja lidera el mercat i la nostra idea no aporta un clar valor diferencial respecte el que ofereix aquest líder, l’èxit d’aquesta idea presentarà un risc elevat.
• Model de monetització: la idea té una model de monetització clar que fa el projecte sostenible a curt, mitjà o llarg termini.
• Escalabilitat de la solució: la solució és fàcilment escalable per la qual cosa es podrà assolir més usuaris i nous mercats si necessitat de multiplicar la inversió.
• Knowhow: l’ equip del projecte o l’ empresa tenen el coneixement i experiències que li permeten desenvolupar amb èxit la idea i competir en el mercat.
• Facilitat de posada en marxa: es disposa dels recursos necessaris per a la posada en marxa del projecte (a nivell de persones, coneixements, sistemes, tecnologia, partners…)

Conclusió

La innovació no és un mil·lenari ni tampoc un terreny reservat pera grans corporacions o genis visionaris.  La innovació és la capacitat de donar solucions a noves necessitats a través de noves metodologies i una mentalitat retalladora.

Mai és tard per innovar, així que, ¡ments i mans a l’obra! 

Bet Matoses
Strategic Design Specialist